17 de març – 12 de juliol

El projecte Ars Viva torna després de dos anys aturats per la pandèmia. Per aquesta edició
tornem amb una proposta itinerant que connecta dos antics monestirs benedicitins a dos
barris històrics de la ciutat. Són les actuals parròquies de Sant Pere de les Puelles i Sant Pau del Camp. Dins aquestes esglésies trobem la Pietat Mediterrània del Lau Feliu. Una escultura
tallada en fusta com un crit que demana justícia. La lamentació dels qui ploren els seus fills i els qui perden la vida al mar durant el seu viatge migratori. Un dolor que actualment es fon amb aquest de les víctimes de la guerra a Ucraïna i altres conflictes oblidats.


El rostre de qui pateix mai és bonic. Tant en la realitat com en aquesta obra, la cara del
vulnerable és indigent, sense necessitat de paraules explícites, suplica al subjecte, ens
interpel·len exigint una resposta, i així la cara esdevé font del despertar ètic.


El cristianisme és la religió del Rostre perquè Déu, encarnant-se en la condició humana, revela la sacralitat de cada persona. Cada ésser humà és terra sagrada perquè hi ha impresa la imatge i semblança divines, superant tota dualitat entre Déu i l’ésser humà. El que revela l’encarnació de Crist és que al cor de l’ésser humà hi ha la petjada de Déu, i que res de l’humà no li és aliè. La revelació d’un Déu desposseït de tot poder permet reconèixer-ho en tota situació humana en què hi ha amor que es desprèn de si mateix, i això va més enllà de tota religió.


Aquesta Pietat commou per la seva expressivitat, arreplega amb respecte el dolor dels
innocents. No deixa indiferent qui la contempla, perquè fa memòria i ens convida a pensar, a
sentir, a emocionar-nos, a sacsejar-nos la indiferència. Si aconsegueix remoure’ns potser
també aconsegueixi moure’ns a la solidaritat, l’hospitalitat, a cura de tota vida humana; a les
preguntes darreres sobre el sentit de la vida i el nostre futur. Quin món volem deixar els
nostres fills? Aquesta és una de les tantes preguntes que ens podem fer contemplant la mare
amb el seu fill mort als braços. En aquestes dues esglésies l’art i l’espiritualitat cristiana
afirmen que la mort no tindrà la darrera paraula. En els seus diversos llenguatges i
motivacions repeteixen com un mantra “aturem aquest naufragi de la civilització”.

— Xabier Gómez OP
O_LUMEN





Lau Feliú
Talla de fusta amb policromía, 187 cm,
Barcelona, 2022.




DATES I HORARI D’ EXPOSICIÓ

SANT PERE DE LES PUEL·LES

17 març — 8 maig

HORARI ST PERE DE LES PUEL·LES


SANT PAU DEL CAMP

12 maig — 12 juliol

HORARI ST PAU DEL CAMP




PRESENTACIÓN

17 de marzo – 12 de julio

El proyecto Ars Viva regresa después de dos años parados por la pandemia. En la tercera edición volvemos con una propuesta itinerante que conecta dos antiguos monasterios benedictinos de dos barrios históricos de la ciudad. Son las actuales parroquias de Sant Pere de les Puelles y Sant Pau del Camp. Dentro de estas iglesias encontramos la Piedad Mediterránea de Lau Feliu. Una escultura tallada en madera como un grito que pide justicia. La lamentación de quienes lloran a sus hijos y a quienes pierden la vida en el mar durante el viaje migratorio. Un dolor que actualmente se funde con el de las víctimas de la guerra en Ucrania y en otros conflictos olvidados.

El rostro del que sufre nunca es hermoso. Tanto en la realidad como en esta obra, el rostro de la persona vulnerable es indigente, sin necesidad de palabras explícitas, suplica al sujeto, nos interpela exigiendo una respuesta, y se convierte así en fuente del despertar ético.

El cristianismo es la religión del Rostro porque Dios, encarnándose en la condición humana, revela la sacralidad de cada persona. Cada ser humano es tierra sagrada porque lleva impresa la imagen y semejanza divinas, superando toda dualidad entre Dios y ser humano. Lo que revela la Encarnación de Cristo es que en el corazón del ser humano está la huella de Dios, y que nada de lo humano le es ajeno. La revelación de un Dios despojado de todo poder permite reconocerlo en toda situación humana en la que hay amor que se desprende de sí mismo, y esto va más allá de toda religión.

Esta Piedad conmueve por su expresividad, recoge con respeto el dolor de los inocentes. No deja indiferente a quien la contempla, porque hace memoria y nos invita a pensar, sentir, emocionarnos, sacudirnos la indiferencia. Si consigue removernos quizás también consiga movernos a la solidaridad, la hospitalidad, al cuidado de toda vida humana; a las últimas preguntas sobre el sentido de la vida y nuestro futuro. ¿Qué mundo queremos dejar a nuestros hijos? Esta es una de las tantas preguntas que podemos hacer contemplando a la madre con el hijo muerto en brazos. En estas dos iglesias el arte y la espiritualidad cristiana afirman que la muerte no tendrá la última palabra. En sus diversos lenguajes y motivaciones repiten como un mantra “pararemos este naufragio de la civilización”.

— Xabier Gómez OP
O_LUMEN





Lau Feliú
Talla de madera con policromía, 187 cm,
Barcelona, 2022.




FECHAS Y HORARIO DE EXPOSICIÓN

SANT PERE DE LES PUEL·LES

17 marzo — 8 mayo

HORARIO ST PERE DE LES PUEL·LES


SANT PAU DEL CAMP

12 mayo — 12 julio

HORARIO ST PAU DEL CAMP



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s